|
|

Motoserrista
|
TASQUES QUE REALITZA
Tasques dabatiment, desbrancatge i trossejat darbres.
EQUIPS UTILITZATS
Motoserra i equips auxiliars com ganxos, palanques... (fig 1).

PERILLS PRINCIPALS
- Talls amb la motoserra
- Cops darbres i branques darbres
- Projecció de partícules
- Sobreesforços en moure arbres, branques...
- Pèrdua auditiva
- Caigudes
- ...
QUI POT UTILITZAR LA MOTOSERRA
La motoserra és un equip molt perillós, per la qual
cosa en quedarà reservat l´ús solament a persones
formades i amb experiència. La manca de destresa és
lorigen de molts accidents
PRESÈNCIA DALTRES PERSONES EN LENTORN DEL MOTOSERRISTA
És convenient que sempre hi hagi altres persones en la
zona de treball del motoserrista, per si fes falta actuar en cas
de primers auxilis; malgrat tot, no ha dhaver-hi mai cap
persona en lentorn immediat, atès que hi ha risc
de lesionar-lo, o bé amb la motoserra o bé amb els
arbres o les branques tallats (fig 2).
COM HAN DE SER LES MOTOSERRES
Les motoserres adquirides amb posterioritat a l´1-1-95 han
de dur el marcatge CE i la declaració CE de conformitat,
que és un document en què el fabricant manifesta
que aquesta màquina compleix la normativa de seguretat
(fig 3).

QUE CAL VERIFICAR ABANS DE LA UTILITZACIÓ
DE LA MOTOSERRA
- Llegir el manual dinstruccions i seguir-les al peu de
la lletra.
- Verificar el bon funcionament de la màquina.
- Comprovar la presència i el funcionament del fre de cadena
o protector de la mà esquerra.
- Constatat que la cadena estigui ben esmolada i amb el nivell
de tensió correcte.

- Disposar d´una protecció de la cadena o funda a
utilitzar quan shagi de traslladar (fig 5).
EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL
En cap cas sutilitzarà la motoserra sense les següents
proteccions personals (fig 6):
- Casc de protecció contra caiguda dobjectes (branques).
- Proteccions auditives per al soroll.
- Pantalla facial o ulleres de protecció contra la projecció
dobjectes als ulls
- Guants que protegeixin del fred i esmorteeixin les vibracions.
- Calçat de seguretat contra talls de motoserra, amb soles
antilliscants i que protegeixin de la humitat.
- Pantalons de protecció contra tall de motoserra.

POSADA EN MARXA
El mètode de posada en marxa més aconsellable és
amb la motoserra a terra, estirant amb la mà dreta.
POSTURA A MANTENIR DURANT
EL TREBALL
- Sempre sha de mantenir la motoserra fermament agafada
amb totes dues mans.
- Per disminuir al mínim la fatiga cal mantenir lesquena
recta i tan vertical com sigui possible, els canells de les mans
alineats amb els braços i, sempre que es pugui, cal recolzar
la màquina (fig 7).
- Cal evitar treballar en llocs inestables.
ABATIMENT DARBRES
Abans de procedir a labatiment dun arbre, cal elegir
la direcció de caiguda (fig 9). Per fer-ho s´han
de tenir en compte diversos factors:
- Caiguda natural de larbre
- Direcció del vent
- Risc dengarbament damunt daltres arbres
- ...
Un cop elegida la direcció de caiguda, cal procedir a tallar,
seguint els criteris següents:

1) Realitzar el tall direccional en el costat on pretenem que
caigui larbre i que consisteix a treure un tascó
del tronc realitzant dos talls:
a) tall inclinat
b) tall horitzontal fins a treure el tascó
2) Realitzar el tall de tala o abatiment 2-3 cm més alt
que el tall horitzontal direccional.

DESBRANCATGE
- En les tasques de desbrancatge cal tenir molta cura en tallar
les branques que suporten part del pes de larbre abatut;
en tallar-les, el tronc pot fer un moviment sobtat i colpejar-nos
o fins i tot atrapar-nos. La forma més segura de treball
és la de tallar la branca des del costat contrari on està
situada (fig 11).
- Cal procurar no tallar branques amb la punta de lespasa.

TROSSEJAT
DEL TRONC
- Si el tronc no està assentat perfectament sobre el terra,
hi haurà zones sotmeses a tracció i a compressió;
això ens pot bloquejar la motoserra. Per evitar-ho cal
fer una incisió en la zona sotmesa a compressió
(tall de descàrrega) i finalitzar el trossejat en la zona
sotmesa a tracció (tall de separació) (fig 12).

- En terrenys en pendent sempre
sefectuarà el tall des de la part contrària
al sentit natural de rotació del tronc (fig 13).

EINES
AUXILIARS
En les tasques de motoserrista, molts cops cal moure els troncs.
Això pot arribar a provocar fins i tot problemes dorsolumbars.
Per evitar-ho cal utilitzar els elements auxiliars adients per
a cada cas (palanques, ganxos...) i intentar manipular les càrregues
amb lesquena recta i fent força amb les cames
(fig 14).

REBOT
DE LA MOTOSERRA:
Quan el quart superior de lextrem de lespasa contacta
amb una branca o tronc, la motoserra fa un moviment sobtat cap
amunt i cap enrere: és el rebot de la motoserra. Aquest
moviment sobtat provoca molts accidents (fig 15,16 i 17). Per
prevenir-los, cal:

- Mantenir sempre fermament agafada la motoserra amb totes dues
mans.
- Procurar que la punta de lespasa no contacti amb branques
o troncs.
- Evitar atacar els troncs amb la punta de lespasa.
- Les motoserres han de disposar de fre de cadena que naturi
el moviment quan es produeix el rebot.

ESTREBADES I RETROCESSOS
Els usuaris de les motoserres nhan de conèixer les
reaccions. Les estrebades i els retrocessos són causants
dalguns accidents, especialment en usuaris
inexperts (fig 18 i 19).

CAIGUDES
EN TRASLLATS
Durant els trasllats poden haver-hi caigudes, que són perilloses,
especialment quan la màquina està en funcionament,
atès que el motoserrista pot caure damunt de la motoserra.
Per evitar-les, cal realitzar els trasllats amb la cadena aturada,
encara que aquests siguin curts (fig 20).
CAIGUDES
QUAN ES TREBALLA
El motoserrista pot perdre lequilibri quan està treballant.
Per evitar-ho, cal adoptar sempre una posició segura en
els treballs amb la motoserra i subjectar-la amb força
amb totes dues mans.

ACCIDENTS
PER EXCÉS DE TRAJECTÒRIA DE LESPASA DE LA
MOTOSERRA
Pot haver-hi aquesta mena d´accidents quan es tallen branques
fines de forma brusca i la motoserra segueix la trajectòria
fins a les cames. Per evitar-ho, cal adequar la força i
lacceleració de la màquina a cada circumstància
i, evidentment, dur equips de protecció adequats (fig 21).

ACCIDENTS
PER DESVIAMENT DE LA TRAJECTÒRIA
Aquest tipus d´accident pot passar quan la motoserra és
empesa per una branca que estava flexionada i és alliberada
de sobte. Si la direcció de la motoserra és cap
al cos del motoserrista, laccident és imminent. Cal
evitar aquest perill vigilant les tensions de les branques i les
possibles reaccions quan el motoserrista realitza la seva tasca
(fig 22).

|
|